Home
Un conte de valents

Valoració 
0
(0 vots)

Colaborador 
Objectius 
Aprendre a ser valents i expressar sentiments.

Potser també t'interessi

Resum 

Et ve de gust un conte? Et presentem Un Conte de Valents, escrit en exclusiva per aLos Cuentos de Bastian per Silvia Cartañá i il·lustrat per Màriam Ben-Arab. A més ho hem acompanyat d'un retallable dels personatges perquè puguis representar la història a casa.

I així comença la història:
''Vet aquí una vegada dos germans, la Vera era la gran i en Bernat el petit. Tots dos jugaven a batalles i victòries. Eren temps de cavallers, dracs i princeses. S'hi avenien molt, però, d'ençà que l'àvia morí, cap T'ESTIMO no s'havia tornat a pronunciar a casa. Els recordava massa a aquella dona plena d'amor que els havia donat tantes històries fantàstiques. Els pares estaven tristos i no tenien forces ni valor per tornar a somriure. Els nens però, sempre jugaven'' 
(continua llegint...)

Opinió 

Vet aquí una vegada dos germans, la Vera era la gran i en Bernat el petit. Tots dos jugaven a batalles i victòries. Eren temps de cavallers, dracs i princeses. S'hi avenien molt, però, d'ençà que l'àvia morí, cap T'ESTIMO no s'havia tornat a pronunciar a casa. Els recordava massa a aquella dona plena d'amor que els havia donat tantes històries fantàstiques. Els pares estaven tristos i no tenien forces ni valor per tornar a somriure. Els nens però, sempre jugaven.

 Cuento-Valientes-Mariam-Ben-Arab-Los-Cuentos-de-Bastian

La Vera era una valenta i en Bernat un tros de pa. Un vespre, en fer-se fosc, els nens encara jugaven al bosc a fet i amagar. A l'hora de sopar en Bernat no va tornar a casa. De sobte, es va sentir un xiscle esgarrifós que va gelar el cor de la Vera. Un drac s'havia endut el nen a sa cova.

La Vera va decidir que el salvaria. Va agafar l’escut i l’espasa del seu pare i va apropar-se fins a la cova del drac. A dins, la ferum, la calor i el sutge eren insuportables, però la Vera avançà sense dubtar. Al fons de la cova hi havia una fosa i a l'altre costat el seu germà penjava d'una gàbia. A sota, el foc i el drac, que dormia plàcidament.

dragon-Cuento-Valientes-Los-Cuentos-de-Bastian

La Vera va cridar, va saltar, va llençar pedres fins que el drac es despertà. nena-Conte-Valents-Mariam-Ben-Arab-Los-Cuentos-de-Bastian

- Què vols, nena agosarada! Fuig d'aquí o et menjaré amb cansalada!

- Aquell és el meu germà i no marxaré sense ell.

- Ningú no escapa dels meus dominis! Ningú no sap què els pot salvar! Ahahahaha Ningú no té temps ja d'aturar-se a llegir ni a pensar Ahahahaa     

La Vera es va estranyar... Era allò una pista? “Jo sí que llegeixo, jo sí que penso i el meu germà ho mereix tot”. I va alçar el cap i dalt la cova allà ben alt, va trobar una inscripció. Era antiga, però encara es llegia. I deia així: "Qui estima i és estimat, només amb una paraula es pot salvar: T'ESTIMO".

I la Vera es va omplir el cor de valor i va comprendre que aquella era l’única paraula contra la qual el drac no podia lluitar. Va alçar l'espasa ben alt i va cridar amb totes les seves forces:

-         Pel meu germà Bernat i per tots els nens, àvies, pares i mares del món... T'ESTIMOOOOOOOOOOOOO! 

Va caure a terra esgotada, ja que havia fet l'esforç més gran de tota la seva vida, pronunciar les paraules oblidades. En tornar a obrir els ulls, era al llit de casa seva, els pares al seu costat molt amoïnats. En Bernat! On és en Bernat? El petit se li va posar al davant i la va abraçar ben fort i li va regalar un dibuix que avui encara guarda la Vera, una gran rosa vermella amb una única paraula: T'ESTIMO.

Rosa-Cuento-Valientes-Mariam-Ben-Arab-Los-Cuentos-de-Bastian

 Prohibida la seva reproducció sense el consentiment de Los Cuentos de Bastian. 

Un-conte-valents-Los-Cuentos-de-Bastian   Un-conte-de-valents-Los-Cuentos-de-Bastian

 
]]>                  ]]>]]>
]]>         Descarrega el conte               Descarrega els retallables del conte

Recursos relacionats