Home
Article: Aprenent a viure. El rol de l'escola.

Valoración 
0
(0 votos)

Objetivos 
Reflexionar sobre l'educació i el paper de l'escola en l'actualitat

Quizás también te interese

Resumen 
     Vaig preguntar als meus fills si és possible ensenyar el mateix als dos, amb diferència de dos anys entre els dos. Responia la gran de vuit anys: "Home mamá! El meu germà és petit i no pot aprendre les taules de multiplicar". Vaig seguir el meu raonament, afegint: si a casa aprenem junts el mateix, perquè no a la escola?
Opinión 
La seva resposta indicava clarament quina era la seva percepció respecte al seu temps a la l’escola aprendre, o més aviat, memoritzar continguts: sumes, multiplicacions, divisions, etc… Sembla ser que aquesta associació directe i primera que fa quan li qüestiono sobre les activitats a l’escola o el seu objectiu percebut. Una segona lectura de la seva resposta és també que perceben que els únics continguts “rellevants” que mereixen ser apresos o requereixen certa dificultat són els matemàtics. Això una vegada has aconseguit un nivell “mínimament correcte i acceptable” de lectura i escriptura.

Dins les possibilitats d’experiències meves personals amb la maternitat o diguem amb la part de la maternitat que implica formar i educar-se en família, és com he donat la volta a la meva percepció sobre el procés d’aprenentatge i educar. Quan com a membre adult d’una família t’impliques en l’aprenentatge dels petits, et dones compte de com ells aprenen del que tu dius, del que fas, de les seves experiències amb tu i entre ells; però també hi ha un aspecte encara més rellevant: cóm aprenc jo, com a adult, a partir del que jo els hi ensenyo a ells, a partir de preguntes, dels seus dutes i inquietuds. Entenc i aprenc a llegir en les seves expressions, verbals i corporals, si entenen, comprenen i comparteixen allò que els hi explico. Aprenc a millorar la meva capacitat de comunicació i expressió, aprenc a qüestionar-me en privat i en equip, juntament amb ells, premisses que l’educació no m’havia permès preguntar-me ni criticar. Adoptem un esperit crític i aprenem a jutjar humilment i a corregir els nostres errors. Aquesta part d’aprenentatge és potser un de les més rellevants a l’educació de nens i adults, i la que no deu finalitzar, inclús deu madurar, millorar i continuar al llarg de la nostra vida. És d’aquesta manera d’aprenentatge que històricament s’ha el·liminat a l’escola i que, precisament, més ens enriqueix com  a persones.

Observem una orquestra, un equip de fútbol, un equip de teatre o un equip d’arquitectes. Sempre tenen la mateixa edat? Provenen tots de la mateixa escola o procedeixen del mateix país o ciutat? I encara més, si tinguessin tots les mateixes habilitats, coneixements i experiències, seria un equip competent?

Observem una classe qualsevol: mateixa edat, mateix perfil –habitualment, familiar i econòmic-, a prop de casa seva. Què aprenen? A memoritzar continguts, hàbits de conducta i algun que altre procediment. On s’ha de posar major èmfasi? Els conceptes matemàtics o científics són els més rellevants, els literaris resulten avorrits i serveixen, com a molt, per aprendre a llegir i escriure amb un mínim de correcció, i les àrees artístiques són complementàries i voluntàries (valguem Déu! Encara hi ha pares que segueixen referint-se a elles com assignatures secundaries o “Maries”). Quin és el resultat? Tots els alumnes tenen els mateixos coneixements de base, alguns molt ben memoritzats, altres perduts en la memòria, la majoria avorrits.

L’alumne aprèn implícitament que el més important té retenir continguts, dona igual cóm, i que el més rellevant en el mercat de treball és retenir un major percentatge de continguts i per sobre de la mitjana de la classe (una cosa que jo entenc com a “falsa competitivitat”) Què mesura l’eval·luació actualment? La quantitat de continguts que es coneixen en un moment determinat del temps més que l’actitud durant el curs cap a l’aprenentatge dels mateixos.

Respecte al que hem comentat anteriorment: què hi ha de l’aprenentatge no evident? Aprendre uns dels altres, escoltar, criticar, opinar, discutir, discórrer, crear, construir, destruir, exposar, defensar, consultar, coordinar. Totes aquestes accions les pensem habitualment en un únic sentit, de mestre a alumne. Donem-li la volta, d’alumne a mestre, entre alumnes, entre mestres, en equips multidisciplinars, en equips de diferents edats, ètnies o cultura. I què aprenem? Processos, revolucions, canvis, adaptacions… El “cóm” resulta, llavors, més rellevant que el “què”. Si sabem i dominem feines com les descrites, és possible utilitzar el contingut en el lloc adequat en el moment oportú, per haver-ho memoritzat? No necessariament, simplement, per haver après què necessitem a cada moment.
Destacamos 
Anàlisi, recerca, selecció, manipulació, transformació, qüestió, confirmació i resposta. Amb aquest procés podem donar resposta a qualsevol pregunta.

I on aprenem aquest procés? A casa, a l’escola, en un equip online, en un taller virtual o presencial, a una biblioteca, a un coffee shop, a una reunió de treball, en un equip d’alumnes… El lloc no és rellevant si tenim els mitjans necessaris i sabem com actuar per trobar respostes.

Articles de diari, obres de teatre, pintura, escultura, una equació matemàtica, la observació del cosmos, un poema, una pel·lícula, una dissecció animal… Qualsevol material quotidià és adequat per treballar processos d’aprenentatge.

Canviem el rol de l’escola?

"The ability to personally and collectively make sense and give meaning to life has become much more important at the end of the industrial era, where everything can mean anything and everyone can become anyone. Creating relevance is the major challenge".  From Learning choreography, Theiu Besselink, at ]]>Knowmad society]]>

Recursos relacionados